Entrevista a "Prendre Consciència"
16 de juny del 2016
Fa 6 anys una allau mentre practicava snow va deixar Álvaro Bayona amb cadira de rodes, però això no li ha impedit seguir practicant esports com esquí, surf, wakeboard, SUP, o kite-surf, convertint-se en un cas únic al nostre país.
Alvin diu que “la vida és actitud” i ho demostra amb el somriure permanent i la mirada de nen que vol seguir jugant a VIURE. Viure feliç, amb energia i al límit “i qui no vulgui risc, que es quedi jugant al parxís”.
1. Només tenir l'accident ja vas tenir aquestes ganes de seguir endavant?
Sí, tal com. De la UCI ja en vaig sortir animat perquè en venir del món de l'esport de risc ja saps que et poden passar coses així. Al centre de rehabilitació Guttmann se sorprenien perquè sempre estava fent bromes. El primer mes quan encara era a la llitera, tenia unes peses i vaig començar a fer exercici, així que quan em vaig asseure a la cadira ja era àgil. Em vaig posar a córrer pels passadissos, em vaig decorar l'habitació amb pòsters i amulets… aquesta era la meva actitud. Si estàs fotut, com més ràpid t'acostumis i assumeixis que aniràs fotut la resta de la teva vida millor t'ho passaràs.
2. Què significa l'esport per a tu?
L'esport és la meva vida, ia més a més era la meva professió. Així que les meves opcions eren o suïcidar-me, o continuar practicant-ho. Aleshores em vaig posar a buscar la manera de fer el que m'agradava, i vaig descobrir que no hi havia gairebé res adaptat per a persones en cadira.
Només l'esquí, però el surf, l'esquí aquàtic, el pàdel surf o el wakeboard no, i com que aquí a Espanya no hi ha ningú més que els practiqui, he hagut de ser jo qui els ha adaptat.
“Com més ràpid assumeixis que aniràs fotut la resta de la teva vida millor t'ho passaràs”
3. I en alguns casos, com el pàdel surf o SUP, fins i tot has arribat a patentar l'adaptació que vas crear.
Exacte. El SUP és molt conegut a nivell mundial, però no existia una cadira perquè un paraplègic pogués practicar-ho. Així que el que vaig fer va ser lligar la meva cadira de wake a una taula de pàdel i fer el rem més curt. Va ser molt revolucionari perquè era un nou invent.
El vaig portar a més a la Guttmann com a eina de rehabilitació perquè és molt bo per guanyar equilibri i musculatura al tors. Els beneficis són brutals i molt més ràpid i divertit que a un gimnàs. Estava fart d'anar-hi i veure només cares llargues, i això, tant a la piscina com al mar els va donar als pacients una vida increïble.
4. És fàcil aconseguir que persones en cadira i que no vénen del món de l'esport provin aquestes coses?
No, és difícil que s'atreveixin. Per anar amb cadira has d'estar àgil i tenir-ne moltes ganes, perquè és una vida molt dura. Ets humà i pots caminar i el món està confeccionat per això, no per a cadires de rodes.
5. Quin objectiu té la fundació Alvin Bayona?
Després de la meva experiència em vaig adonar que a Espanya hi havia un buit quant a alguns esports adaptats, i que jo era l'únic que els practicava, així que vaig començar a dedicar-me a mostrar-ho per diferents ciutats.
El que passa és que per poder pagar aquests viatges necessito ajuda, i l'única manera de captar diners és mitjançant una fundació. Jo vull que tothom pugui provar aquests esports i vull que ho faci de franc, perquè tots mereixem una oportunitat. El problema ara és que a Espanya per crear una fundació calen 30.000 euros, i encara que sé que hi ha moltes empreses que voldrien fer-me donacions, fins que no constitueixi la fundació no les podré rebre. Quan la faci sempre que hi hagi algú interessat a practicar un dels meus esports podré anar-hi i ensenyar-ho.
“Vull que tothom pugui tastar aquests esports perquè tots mereixem una oportunitat”
6. Creus que la teva història pot motivar gent que es quedi en cadira?
És clar, a mi deien “la teva vida és per emmarcar” i vaig decidir fer xerrades i explicar la meva experiència perquè encara que jo no vaig tenir ningú, sé que la gent que té un accident així necessita que els expliquin coses que els donin vida i opcions. Si a mi, que ja coneixia aquests esports, em sembla increïble l'experiència, els que no els hagin provat abans han de flipar. I jo noto que hi ha gent a qui veure la meva evolució els canvia la vida, i treu somriures, i això és la millor recompensa que puc tenir.
El documental Camí a Alaska de Gerard Molins explica la història d´Alvin durant els primers mesos després de l´accident.
7. Quins reptes et queden per complir?
He d'anar a Alaska. No és un repte, és més un desig. Per esquiar amb cadira allà i gravar bons vídeos. Jo el que vull amb el documental, els vídeos i tots els projectes que faig és que la societat s'adoni que també hi ha gent en cadira que la lia molt.
Jo no sóc un paio en cadira i ja, sóc un paio que fa esport i té energia i crec que amb la meva actitud he canviat la visió de la gent. En aquests 6 anys que han passat des del meu accident crec que he revolucionat la societat allà on m'he mogut.
Article original a: https://pren-consciència.org/articulos/alvin-bayona-mis-opciones-eran-suicidarme-o-seguir-practicando-deportes-extremos
Galería
Imágenes relacionadas
2 imágenes
