24 SET “ALVIN” BAYONA: UN TIPUS PROPER, POLIFACÈTIC I INQUIET
“ÁLVARO, ALVARIT, “ALVIN” ÉS ESPORTISTA I HO SERÀ SEMPRE… FINS LA MORT!”
Text i entrevista Víctor Gallego
Fa unes setmanes us portàvem un article explicant en què consisteix la modalitat de Surf Adaptat, alhora us presentàvem a tres dels raiders més influents del panorama nacional.
Sota aquestes línies, la primera de les entrevistes que aquests tres superhomes ens van concedir. En aquesta ocasió, hem escollit Álvaro Bayona “Alvin” , un tipus proper, polifacètic i inquiet , que fa de la seva passió, els esports extrems, la manera d'ajudar i apropar l'esport adaptat a tots aquells que el vulguin conèixer i practicar.
©Fhoto Leni
Una història de vida apassionant, que després d'una allau va deixar Alvin en una cadira de rodes. Ell no va fer altra cosa que reinventar-se a si mateix, “ m'hauria suïcidat, però l'ésser humà és extraordinari… i em va donar per tot el contrari, sempre motivat, sempre cap amunt ” .
A dia d'avui Álvaro està creant la Fundació Alvin Bayona , per donar veu, ajudar i apropar l'esport adaptat i els seus beneficis a la nostra societat, i per fer-nos entendre a tots, que “ encara que la vida et faci una bufetada cada matí, tu la mires, somrius i li dius: ¡tranquil·la!… que encara ens queda tot el dia junts. ”
QUÈ VA SER EL QUE ET VA PASSAR?
Era guia i monitor de neu i vaig tenir un accident a la muntanya fent snow. Va ser un divendres al matí, un dia assolellat en què havia caigut una nevada ximple la nit anterior. Jo estava amb un company comprovant les zones per poder sortir i en una zona que era com un fora pista es va acumular una mica de neu de la nit anterior.
Aquell matí no devien fer les comprovacions adequades i quan hi vam anar em vaig llançar per veure com estava aquella zona. Vaig fer un tall vertical per veure si hi havia placa i quan em vaig parar per avisar el meu company que semblava no haver-hi risc, de sobte, es va començar a moure tota la muntanya. Es va produir una allau que em va llançar per un precipici de 25 metres , que va ser la caiguda que va fer que em trenqués l'esquena.
Foto ©Lli de Valier
ERES GUIA DE MUNTANYA I RAIDER PROFESSIONAL, ESTÀS ENTRENAT PER A AQUESTES SITUACIONS, QUINA VA SER LA TEVA PRIMERA REACCIÓ?
Sí! era monitor i competia amb freeride, freestyle… i la veritat que quan ets al món dels esports extrems, d'alguna manera sempre estàs preparat perquè alguna cosa així pugui passar. Així que la meva primera reacció va ser sobreviure, intentar surar dins la neu que m'arrossegava i no intentar anar pel lloc que al final acabi sent expulsat.
COM ÉS AQUEST PRIMER MOMENT EN QUÈ ET DONES COMPTE DE LA GRAVETAT DE LA LESIÓ, COM S'AFRONTA LA NOTÍCIA QUE ESTÀS EN UNA CADIRA DE RODES?
Estava a l'UCI, m'hi vaig passar 12 dies, i va ser on els van donar la notícia a la meva família i amics. Evidentment, tothom es va posar trist i de baixada, quan va venir el metge a la meva habitació a dir-m'ho jo ja m'ho esperava, helicòpter, UCI… Tot el que podia recordar no em feia esperar res de bo. La veritat, en aquell moment ni se'm va donar per plorar, ni deprimir-me ni res d'això, em va donar al contrari. Sempre dèiem amb els col·legues a la muntanya, “ a mi sí que em passa una cosa així em suïcida, que farem nosaltres que vivim d'això, de les nostres cames en tots els esports que practiquem… ” i mira, l'ésser humà és extraordinari, em va donar per tot el contrari, sempre motivat, sempre cap amunt . I ho vaig superar jugant, que és com en realitat s'aprèn en aquesta vida.
UNA NOVA REALITAT I MOLTES COSES PER APRENDRE, QUINS SÓN AQUESTS APRENENTATGES AMB ELS QUALS ET QUEDES?
Sempre estic lluitant contra tempestes, així que una cosa que vaig aprendre va ser a tenir paciència, sempre lluito com un mariner contra totes les onades, que sap que després sortirà el sol i podrà veure tot amb una altra llum, amb una llum preciosa.
Sempre tenim alguna depressió, com tothom. Que passa, nosaltres a més tenim alguna cosa a grans, una cadira de rodes, que no és només estar-hi, són problemes socials, econòmics, físics… Així que a mi el que em permet enfrontar-me a tot això és saber que després sortiré molt més fort, més reforçat i intel·ligent que abans. Sempre és una lluita, i com que sóc tauro i molt tossut sempre vull guanyar… jajaja! Aquesta és la motivació amb què m'enfronto a les coses.
SURF, ESQUÍ, SNOW… UNA LLISTA QUE NO ACABA D'ESPORTS EXTREMS QUE PRACTICAVES I PRÀCTIQUES, D'ON VE AQUEST ESPERIT INCANSABLE I ESPORTISTA?
Tot té els seus inicis, quan ets petitó i ets al poble corrent cap amunt i cap avall, lliscant-te tota l'estona en rodes, en patins, en body, en surf… ja estàs enganxat, quan tens 8 o 9 anys i estàs patinant cap amunt i cap avall ja estàs enganxat a aquesta adrenalina ia aquest adrenalina.
Foto ©Lli de Valier
DONCS DIGUES, QUÈ ÉS HO CREUS TU QUE TENEN AQUESTS ESPORTS PERQUÈ SIGUIN TAN ADDICTIUS, QUE INCLOU AMB UNA LESIÓ COM LA TEVA MAI HAS DEIXAT DE PRACTICAR-LOS?
Tot aquest tipus desports impliquen una mateixa cosa, el risc. I si des de petit estàs amb aquest xip de l'adrenalina, el risc i aquesta cosa que t'aporten aquests esports que no sabem ben bé com definir però que t'atrapa, ja hi ha l'addicció creada… jajaja!
Què passa, tens un accident i deixaràs de practicar-los? Tu saps que dins aquest joc està que et surti un truc, volar més alt que ningú, agafar una allau o morir-te. Tot forma part del joc, així que per tant t'agrada, sinó no ho practicaries. Aleshores, tinc un accident i deixaré de practicar el que és la meva passió des dels dos anys? No t'agrada pensar-ho, però saps que això pot passar. Així que no ho deixarem , seguim fent el que ens agrada, fent esquí, surf, SUP, wake… per seguir seguim lliscant cada dia sobre rodes… jajajaja
I, QUAN PATEIXES EL QUE NO AGRADA PENSAR?
Jo vaig patir l'accident i vaig seguir amb la meva vida. Jo no em crec que si t'agraden aquests esports hagis de deixar de practicar-los, o si més no de buscar la manera de fer-ho. Jo ho veig així, forma part de la meva vida, de mi ser, Álvaro, Alvarito, “Alvin” , és esportista i ho serà sempre, fins a la mort!
UN ACCIDENT, UNA LESIÓ, PERÒ UNA VITALITAT INSUPERABLE, QUÈ LI DIRIES A UNA PERSONA QUE ESTÀ EN LA SITUACIÓ EN què ESTAVES TU FA 6 ANYS?
Jo mai no els mentiria, els diria que serà una vida fotuda, això segur! Però que s'ho prenguin amb alegria i amb un somriure. Hi haurà moments durs i molt durs , però que aquests moments seran tota una lliçó de vida per sortir reforçat i que després quan els torni a passar qualsevol cosa, ho sabran afrontar millor.
Serà dur, com tot en aquesta vida. Per a nosaltres potser una mica més, així que cal anar a poc a poc, que les coses acabaran sortint. Cal prendre-s'ho amb calma i amb ganes d'aprendre, que els han donat una vida nova i ho hauran d'aprendre tot de nou, gairebé com tornar a aprendre a llegir. Cal tenir paciència, no aprendran ni en un any ni en dos, a mi me'n porto 6 i encara em queda un munt per aprendre , que no s'ofusquin.
Cal prendre-s'ho com un repte, tots hem de tenir reptes en aquesta vida i nosaltres en tindrem un que serà per sempre , i que cada dia quan t'aixequis a les 7:00 et donarà un refredat a la cara, però li somrius i li dius, tranquil, que encara ens queden moltes hores del dia.
Foto © Albert Pl Laborda
MOLTS PROJECTES PER DAVANT, LA FUNDACIÓ ÁLVARO BAYONA , CAMPIONATS, CURSOS, INNOVACIÓ… UN NO ATURAR, COM ET SENTS ARA MATEIX?
Molt content perquè s'estan fent bé les coses. Fa anys que lluito pels esports adaptats i el surf és el que ens ha obert els braços des del primer dia. Això per mi és molt important, ens ha donat suport tant econòmicament com anímicament.
AQUESTA ENTREVISTA S'ESTÀ REALITZANT EN UN PARATGE IMMILLORABLE, CAMPIONAT D'ESPANYA DE SURF A GALÍCIA I EN DANYS, AMB QUE ET QUEDES?
Amb la gent, que vols que et digui… jajaja! SOL, MAR I BONES ENERGIES… no hi pot haver combinació dolenta , no hi pot haver mal rotllo. Es respira com que tots som un. Una tauleta, el mar, les forces que ens acompanyen i la companyonia.
Vaig anar a Alaska (Subtítols Espanyol) from Gerard Molins tota la història reflectida en aquest documental.
Una entrevista que es va diluir en una conversa entre amics. Paraules, frases, consells, una lliçó de vida, energia, vitalitat i un somriure perpetu és el que ens va regalar aquest inesgotable esportista però insuperable persona. Un plaer i una alegria descobrir herois de carn i ossos entre nosaltres.
